dilluns, 30 de setembre de 2013

Reflexions

I avui, assegut amb els braços plegats i amb la mirada travessant una pantalla que em deu conèixer més que jo mateix, em pregunto sobre la conveniència d'escriure en un blog, i si en el que acabo d'escriure hi ha algun barbarisme.

divendres, 23 de desembre de 2011

dijous, 15 de desembre de 2011

Consell d'Edelstein

 "No et preocupis pel que els altres pensen de tu,
ja en tenen prou preocupant-se pel que tu penses d'ells."



divendres, 9 de desembre de 2011

Sonen telèfons

Últimament, només tinc la sensació de sentir pips i mecs per tot arreu. Fa uns anys, quan vaig tenir mòbil per primera vegada, em vaig veure obligat a desconnectar el vibrador al cap de pocs mesos, perquè notava tremolors a la butxaca a tota hora, i m'hi estava obsessionant. Fins ara no hi havia pensat més. Però em trobo, de nou, extremadament atent a veure si allò que acabo de sentir ha estat el clàxon d'un cotxe, el mòbil (que em truquen!!) o la meva pròpia imaginació.
Qualsevol cosa que em recordi el to del despertador m'irrita, si em recorda al mòbil ja estic a punt per córrer a agafar-lo... Això ha estat el timbre? Més val que vagi a veure si hi ha algú... Em sembla que lo del microones ja està! Ep, un missatge! Ah, no, un correu. Ah, no, un whatsapp. Ah, no, la bateria. Càgon.
I em sembla que, al final, tant de nervi és gratis perquè, a la gran majoria, no ens truquen pas tant, i el dia que ho fa un amic que té ganes de parlar, encara remuguem per dintre perquè estàvem fent un no sé què tope important.
I resulta que... un moment... ah, no, em pensava que sentia el mòbil. Segueixo. Resulta que, qui sap, potser tan pendents d'una trucada que no arriba oblidem que aquell que ens importa és davant nostre, intentant conversar. Reflexionem-hi, abans no ens pensem que el cant dels ocells és un fil musical.

dissabte, 16 de juliol de 2011

dissabte, 14 de maig de 2011

Saber-se gestionar

Avui m'han inspirat les expectatives del somriure de Jun Rail.
Parlant de la capacitat de saber-se reconèixer les expectatives, saber fins a quin punt són reals o autosuggerides, i saber actuar-hi en conseqüència positiva per a un mateix i els altres, he sentit la necessitat d'ampliar aquest terme.

Perquè..., en el fons, som capaços de gestionar-nos? És cert que aquí entraríem en termes d'intel·ligència emocional, autocontrol, estat d'ànim... Però tot i així, sempre hi ha un punt de control racional que és el que hauríem de saber utilitzar. Posem per cas que no m'agrada anar a veure futbol al camp. Que m'avorreixo. Que m'hi conviden els amics. Bons amics. Deixant de banda qüestions de conveniència real (si fa molt o poc temps que no veus aquests amics, si són realment importants per tu...) som capaços de sobreposar-nos al què i decidir-nos segons el qui?

Posem que els dies grisos m'entristeixen. Posem que quan la llum del sol està esmorteïda, sense saber per què, d'una forma ancestralment orgànica, em costa més llevar-me i començar el dia amb energia. Posem que tot això ja ho sé. I que avui, dia assolellat, em plantejo què podria passar si demà fos un dia ennuvolat. Com que a priori, ja sé la meva reacció instintiva, hauria de ser capaç de sobreposar-m'hi racionalment i decidir que allò no m'afecta?

No parlo de deixar de banda les emocions. Ni de sotmetre-les a la raó. Ens perdríem gran part de la vida. Parlo de positivar-les a voluntat. De, sota coneixement previ de la reacció experimentada davant una situació recurrent, ser capaç d'anticipar-ho i jugar amb avantatge.
No sé si es pot fer. No sé si s'ha de fer. Sé que ens pot ser molt útil per afrontar situacions que ens desborden per culpa de l'energia descomunal que contenen les emocions.

Però, amb tot, el que sí que és clar és que els dies no es repeteixen, i ens n'han atorgat un nombre escàs. Així doncs, hauríem de ser capaços de mantenir la il·lusió malgrat els estímuls externs que ens puguin afectar negativament, i tenir sempre en ment que el nostre més gran objectiu és ser feliços.

Ser feliços, ara.

diumenge, 1 de maig de 2011

Noves tecnologies

Ara resulta que em faig gran, que, sense arribar-m'ho a imaginar, ja tinc facebook i twitter com llençols tinc al llit, i una xarxa de comunicació que abasta més del que el meu cervell pot processar. Em comunico amb qui no ho creia possible, converso amb qui creia oblidat, retrobo qui creia perdut i avorreixo qui creia interessant. Veig més cares congelades que en moviment i llegeixo més que escolto. Tinc la sensació que s'estreteix la closca que m'empara, i que em moc en una nova dimensió. Si m'agrada, no ho sé, però no dubto que no ho faig per obligació, així que sí, em deu agradar. Però tinc una nova balança per equilibrar. La tranquil·litat hi és tota, però ara, tot de sobte, crec que és un bon moment per anar a respirar aire fresc. Pesa més el braç dret de la balança i cerco el contrapès. M'haureu de perdonar.

diumenge, 13 de març de 2011

Llei de Parker


"La bellesa no és més profunda que la pell, 
però la lletgesa arriba fins al moll de l'os."

No tinc més paraules. Plantegem-nos, doncs, fins a quin punt pot tenir pes el que diem.

dimecres, 16 de febrer de 2011

Llei de debat de Nevers

"Dos monòlegs no són un diàleg."

Gran cita que demostra la increïble incapacitat de la societat d'avui en dia per escoltar-se els uns als altres. Em sembla enormement significativa, i darrere el somriure cínic que m'ha despertat llegir-ho, s'hi amaga el desig que això canviï, perquè crec sincerament que la comunicació entre uns i altres és el motor principal del bon funcionament de les coses.

diumenge, 16 de gener de 2011

Aforismes II

L'humor neix quan saps fer riure.
L'humor intel·ligent neix quan saps que saps fer riure.

Joaquim Toset Masdeu